Què és Això no és un simulacre?

Això no és un simulacre és un projecte de Maria Pons Calvet per a LO PATI, Centre d’art de les Terres de l’Ebre.

 

El projecte es va engendrar a principis d’any, es va gestar durant els nou mesos següents: definint el projecte, explicant-lo a tots els agents implicats, garantint la seva viabilitat i fent-lo arribar al col·lectiu de joves i adolescents, va veure la llum a finals de setembre, amb la primera sessió del primer grup, i s’anirà desenvolupant al llarg del curs escolar 2018-19.

 

Però què és Això no és un simulacre?

Això no és un simulacre és un projecte de projectes, és a dir, un projecte per a la creació de projectes;  col·lectius, amb continguts artístics i socials i amb un objectiu fonamental, ser útils.

 

Explicar què és Això no és un simulacre és fàcil i difícil a l’hora.

De fet, es pot definir amb quatre línies:

Perquè Això no és un simulacre és un projecte per a la creació col·lectiva d’accions artístiques a partir dels continguts que proposa un grup de joves i adolescents, des de l’imaginari personal a l’imaginari col·lectiu i per mitjà de les metodologies pròpies de l’art contemporani (visual i escènic) amb l’objectiu de millorar algun aspecte de la seva realitat immediata.

 

Però copsar l’autèntic significat d’aquestes quatre línies, aplicant-les a un procés de creació col·lectiva al llarg de set sessions d’hora i mitja és molt més difícil però a l’hora també, molt més suggeridor.

Sobretot perquè els grups que participen s’enfronten, per primera vegada, a un procés de creació d’aquestes característiques i jo mateixa, que he desenvolupat alguns processos de creació d’accions artístiques, és el primer cop que ho faig com a mediadora.

 

La dificultat està servida però, com he dit abans, és engrescadora i malgrat que cada un dels projectes, tres en aquest moment, es van definint i formant a cada sessió, ho fem a partir d’un calendari on es succeeixen les fases de: creació, producció, presentació i avaluació i d’una estructura de continguts a partir de quatre grans blocs per facilitar l’estat físic, mental i emocional dels participants:

  • La confiança individual i amb el grup.
  • La capacitat crítica vers un mateix i l’entorn; polític, social, natural…
  • La creativitat.
  • La capacitat d’acció o reacció vers la realitat immediata.

D’aquesta manera, és el grup el que defineix la tesi del seu projecte, el format o formalització de l’acció artística i el context en què serà presentada al públic (fet que alhora, determina el seu públic potencial).

 

Això no és un simulacre és un projecte de projectes a l’hora fàcil i difícil d’explicar perquè es va definint i prenent forma a mesura que es defineixen i prenen forma els projectes dels grups que hi participen, sessió rere sessió. Cada grup li imprimeix la seva empremta i cap no és igual, ni evoluciona al mateix ritme, ni de la mateixa manera, cada projecte és un gran misteri i descobrir-lo forma part del procés de creació.

 

Això no és un simulacre és un projecte on hi ha poc a dir i molt a fer, viure i conèixer, si esteu interessats en aquest projecte, hi esteu convidats!