Maria Pons Calvet i Miquel Àngel Marín_EBRI_03

l’escenari

Has escollit treballar amb els sentiments,

en aquesta vida.

A la presó és prohibit de mostrar 

els sentiments. L’escenari no és pas una presó,

és un lloc on manifestar la tendresa,

prohibida en altres llocs.

Miquel Àngel Marin, Música és enxampar mosques.

En aquesta vida,

una ha d’acceptar-se tal com és. No s’hi pot fer més.

Sincerament, només puc treballar a partir d’una matèria, aquesta és tot el que tinc, el que conec i, alhora, un gran misteri.

Semblarà poca cosa, però no ho és.

Sempre m’ha semblat pretensiós tractar altres matèries.

I no puc més que caminar, amb la matèria a la mà, com un present.

I tot caminant, caure (Laurie Anderson).

I en la caiguda deixar anar, com focs artificials, tots els meus presents.

Tothom ho sap, els focs artificials són un instant.

Amb sort, l’instant, es produeix a l’escenari.

A Miquel Àngel Marín

que em va obrir la porta.