L’art de crear instal·lacions. Una experiència a l’escola Miquel Martí i Pol de Barberà del Vallés

El passat mes de febrer, l’Escola Miquel Martí i Pol de Barberà del Vallès, em va convidar per a realitzar unes sessions de creació d’instal·lacions artístiques amb els alumnes del cicle superior de primària.

Vaig passar una setmana a l’escola, on vaig realitzar 12 sessions.

Durant les sessions amb els alumnes vam conèixer:

  • Els nous llenguatges artístics des de finals del S. XX i principis del S. XXI, en especial, aquells que tenen a veure amb les intervencions a l’espai.
  • L’obra d’artistes que han treballat aquests llenguatges.



Vam aprendre a:

  • Crear un vocabulari visual a partir d’elements visuals.
  • Articular un missatge a partir de l’organització a l’espai d’aquests elements.
  • Crear estratègies per motivar l’acció del públic.



A cada sessió vam treballar a partir d’una paraula que el grup havia escollit prèviament.

La paraula havia de servir per a generar una instal·lació artística, de manera que, el primer que vam fer va ser agafar el diccionari i resseguir, com si fóssim un detectiu, les diferents pistes que ens oferia la paraula proposada, fins a trobar una definició, un ús, un sentit figurat, etc. Què motivés la creació de la seva instal·lació.

Tot analitzant les característiques del llenguatge de les instal·lacions, ens vam adonar que:

  • El vocabulari visual que configura una instal·lació ha de ser fàcil d’interpretar pel públic, ja que el llenguatge visual no és tant concret com el verbal.
  • L’organització a l’espai dels diferents elements ajuda a crear significat i, fins i tot, a donar un sentit narratiu a la instal·lació.
  • La instal·lació és un llenguatge que ens permet motivar la participació del públic tot convertint-lo en l’actor de la nostra proposta. 


Però com es pot motivar l’acció del públic? Com fer que el públic desitgi fer allò que els proposem? Vam descobrir què per a motivar l’acció del públic havíem de partir de l’estratègia dels contraris.

L’estratègia dels contraris consisteix a crear situacions de conflicte on, per aconseguir una situació desitjada, és necessària l’execució d’una acció, en aquest cas, per part del públic.


Una de les paraules amb què vam treballar i que ens va servir per exemplificar clarament el funcionament d’aquesta estratègia va ser DESCOBRIR.

Per a posar en funcionament l’estratègia de contraris, el més important és saber fer les preguntes correctes i en el cas de descobrir, ho vam fer així:

Que significa descobrir? Com podem motivar el desig del públic per descobrir? Quin és el contrari de descobrir? Que passa si cobrim tota una sèrie d’objectes de manera que s’intueix el que hi ha a sota? Que passa si allò que s’intueix no és el que realment hi ha? etc-etc. 

I d’aquesta manera vam anar treballant, amb cada grup, la seva paraula.

A continuació adjunto una de les experiències, descrita pels mateixos alumnes.

Amb aquests alumnes vam treballar la paraula CONVIVÈNCIA i ho vam fer a partir de l’estratègia de convivència que ens proposa el conte Els músics de Bremen, un conte popular on, gràcies a la convivència i col·laboració, els personatges protagonistes aconsegueixen vèncer l’enemic i, per tant, convertir una situació de conflicte en una situació ideal.

 Maria Pons Calvet_Instal·lacions_Curs_L'art de crear instal·lacions_Escola Martí i Pol_04

Després de cercar el significat de les paraules de les quals s’inspiren les instal·lacions artístiques, així com el treball realitzat amb el diccionari invers i crear la nostra poesia individual sobre el tema de la convivència, vam gaudir de la visita de l’escenògrafa Maria Pons que ens va explicar la seva trajectòria tant d’estudiant com professional i ens va explicar com va ser el procés de creació de tres instal·lacions artístiques.

Ens va fer després un joc de paraules basat en paraules sinònimes o derivades del significat de convivència.

A partir de reflexionar sobre el que significa viure plegats.

Després de reflexionar sobre paraules com : CONVIURE-VIURE-HABITAR-COHABITAR vam arribar a la paraula contraria que seria VIURE SOL. El fet d’arribar al contrari ens va servir per crear un conflicte i pensar en les coses que no podíem fer sols i per tant per realitzar-les necessitàvem als demés.

Van sortir exemples com:
“fer-nos la cua a l’hora de pentinar-nos”“ “Descolar la pilota quan se’ns cola als arbres”

Ens va explicar que a les seves instal·lacions sempre cerca estratègies perquè el públic que ve a veure-les no sigui un observador sinó que produeixi una acció concreta amb els elements de la instal·lació.
Per fer-nos reflexionar com podríem causar un conflicte a l’hora de muntar la nostra instal·lació que provoqués que els espectadors que vinguessin a veure sentissin el desig d’interactuar, ens va fer referència al conte dels “Músics de Bremen”.