Rituals i jocs d’estirar la corda

L’interès creixent pels jocs i rituals tradicionals com a detonadors d’accions artístiques  s’ha vist materialitzat en dues performances amb el joc d’estirar la corda com a leitmotiv narratiu que he presentat aquest estiu a Ports, natura i art.

La Primera, Càntir d’engany als Estrets d’Arnes al peu de les Moles del Dou i la segona, Mo entre el Coll de Plorón i la Font del Teix a Paüls. 

Càntir d’engany, amb un càntir penjat al bell mig de la corda. En aquesta performance presenta una lluita entre iguals. Es tracta de dos éssers humans que de manera absurda, perquè són a la riba d’un rierol, intenten apropiar-se d’un càntir ple d’aigua. 

Mo, amb una esquella penjada al bell mig de la corda. En aquesta performance, precedida per un ritual amb cants a Mo, els participants són el públic que haurà d’estirar la corda tot  mantenint en silenci l’esquella que hi penja al bell mig, perquè en aquesta performance, la lluita és entre dues forces contràries, d’una banda els representants dels éssers humans i de l’altra els del medi natural que tan sols guanyaran si descobreixen com guanyar tots dos. 

  Això no és un simulacre, primera sessió, un projecte per al Centre d’Art LO PATI per a la creació d’accions artístiques col·lectives amb tres grups de joves i adolescents a desenvolupar durant el curs 2018-19. Durant la primera sessió vam jugar a estirar la corda per percebre la força que tenim i que som capaços d’exercir quan es tracta d’assolir els nostres somnis 

 

En països de l’Àsia Oriental i Sud-oriental amb cultures emanades de societats tradicionalment conreadores d’arròs (Cambotja, Filipines, República de Corea i el Vietnam-, es practiquen rituals i jocs que consisteixen a estirar una corda per propiciar collites abundants i prosperitat. Aquestes pràctiques culturals, que assenyalen el començament d’un nou cicle agrari, contribueixen a fomentar la solidaritat i la diversió entre els membres de les comunitats.
 
Molts d’aquests rituals i jocs posseeixen també un profund significat religiós. En la majoria de les variants hi participen dos equips, que tiben dels dos extrems d’una soga tractant de portar-la cap al seu costat. El joc, intencionadament, està desproveït de caràcter competitiu, fet que evita tota exaltació de la victòria o la derrota dels participants. Així, es remarca que es tracta d’una pràctica tradicional destinada a promoure el benestar de les comunitats i es recorda als seus membres la importància que té la cooperació mútua. En molts d’aquests jocs es poden observar petjades d’antics rituals agraris que simbolitzen forces de la natura, com el sol i la pluja, i incorporen elements mitològics o cerimònies de purificació.
 
Habitualment, s’organitzen davant dels ajuntaments o dels temples dels pobles, i estan precedits per la celebració de festes commemoratives en honor de les divinitats locals. La gent gran del poble té un paper actiu en la direcció i organització dels joves, tant pel que fa a la pràctica del joc com pel que fa a la celebració dels rituals que l’acompanyen. Tot plegat, destaca la UNESCO, reforça la unitat, la solidaritat i el sentiment de pertinença i identitat entre els membres de les comunitats.

Tornaveu

Dimarts 16 de febrer de 2016